Trobada - Col·loqui “1991”, de Jordi Play - Amics del Museu d'Art de Girona

Dimecres, 28 d’abril de 2021

Quan les energies positives conflueixen…

es conjuminen trenta anys després. I això és el que ha passat amb l’exposició de fotografies organitzada pels Amics del Museu d’Art al Centre Cultural La Mercè. Encara hi sou a temps de donar-hi un tomb. El recull, que podreu veure encara dos dies més, forma part de la setena edició del Festival Mirades que organitzen cada dos anys els Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí, entitat amb qui ha col·laborat els Amics en les dues darreres edicions. El projecte es va gestar quan el fotògraf Jordi Play havia de realitzar un treball de pràctiques per al seu curs d’estudis de Fotografia i va entrar de ple en el projecte, -tot i que ha vist la llum gràcies als mesos del confinament per la pandèmia-, aleshores molt innovador, que el Centre Educatiu Pont del Dragó portava a terme amb els seus alumnes amb mancances funcionals i paràlisis cerebrals. Era una aposta total pel món de la tecnologia com a eina que obrís portes als seus alumnes al món social i laboral. Un d’aquests alumnes és en Jaume Solè, que ahir va poder veure les imatges acompanyat de la seva amiga Marta i del fotògraf, amb qui es retrobaven trenta anys després. La Marta havia vingut el dia de presentació de l’exposició i ahir ens va explicar la seva història fascinant d’amistat amb en Jaume que es remunta a un estiu ara un xic llunyà, quan tots dos tenien quinze i setze anys. El dia de la presentació vam poder contactar via telemàtica amb la directora del centre, que també surt a les imatges ja que en aquells moments treballava al Pont del Dragó com a monitora.

Eugènia Cros i Olivet, Presidenta dels Amics del Museu d’Art

Text llegit per Jaume Solè durant l’acte, amb introducció de Marta Vila:

En Jaume va néixer a Barcelona el 9 de novembre de 1964. A l’hora del part es queda sense oxigen i això li provoca una paràlisis cerebral que li dificulta el moviment i la parla. Necessita suport per totes les tasques de la vida diària. Els seus pares busquen diferents centres per fer rehabilitació i viatgen inclús a Estats Units.
En Jaume va al Pont del Dragó i allà te accés a les tecnologies i se li obre un ventall de possibilitats. Es desplaça amb la seva cadira elèctrica, la condueix ell amb la barbeta. Es comunica amb un licorni i un full on hi ha paraules i lletres on ell amb el licorni forma paraules i frases. Però amb en Jaume et pots arribar a comunicar sense licorni, és molt expressiu! I de manera fàcil si li fas una pregunta tancada (resposta sí o no) si ell mira amunt amb els ulls és si i si mira avall és no.
Actualment i des de fa molts anys va a Sinia:

El Centre Ocupacional Sínia és un Servei d’Atenció Diürna que depèn del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Destinat a l’atenció de persones amb diversitat funcional que a causa del seu grau de necessitat de suport no poden seguir fent formació reglada i/o incorporar-se al món laboral.

És una persona amb molts amics, amb una espurna especial i que no perd mai el somriure. En Jaume i jo ens vam conèixer fa 15 anys quan vaig anar de voluntària a una activitat amb persones amb paràlisis cerebral, allà ens vam conèixer. I no hem perdut mai el contacte, hem anat de vacances junts, a dinar a fora, al cinema, etc. Fem simplement el que farien 2 amics quan es troben.

Marta Vila

Text de Jaume Solè: