30 de novembre de 2019: Sortida al Memorial de Ribesaltes i a Agullana

Amb motiu de la comemoració dels vuitanta anys de la Retirada, els Amics del Museu d’Art vam programar la darrera sortida de l’any al Memorial de Ribesaltes i a Agullana, acompanyats i guiats per un dels millors especialistes sobre els mestres de la República, Salomó Marqués i Sureda.

Vam sortir de Girona a les 8 del matí i al Memorial ens esperava l’Eloi Torrents. La visita es desenvolupà en un principi a fora del centre , inaugurat fa pocs anys, una estructura arquitectònica impressionant, dissenyada pels arquitectes Rudy Ricciotti, Passelac i Roques, i així vam tenir l’oportunitat d’anar entrant directament en la densa història d’aquest lloc tan emblemàtic que s’erigeix com a  testimoni de la història de l’èxode europeu del segle XX. Les instal·lacions que s’han conservat permeten fer-se una idea del que ha representat Ribesaltes per milers de persones de diverses procedències que s’hi van instal·lar temporalment. Les explicacions de l’Eloi Torrents i els aclariments a les nostres preguntes ens anaven imbuint d’una història poc difosa en els nostres textos acadèmics. Després, a dintre, vam fer un recorregut per les instal·lacions i vam poder completar, tot i que hi hauríem de tornar amb calma per la gran quantitat d’informació, els nostres coneixements sobre el Memorial.

Vam dinar a La Concòrdia d’Agullana, on es vam reunir amb l’Enric Tubert, guia per excel·lència de la història d’aquest poble ran dels Pirineus, darrer bastió dels intel·lectuals catalans abans d’emprendre el camí de l’exili. En el recorregut pels carrers i les places, vam poder comprovar, que Agullana és un poble “ben endreçat”, com ens va comentar l’Enric abans de la visita, i admirar les magnífiques cases d’estil modernista que els llegà l’arquitecte Josep Azemar i Pont, entre elles la sòlida escola enlairada en una mena de trona, visió que donava des del carrer per on vam retornar. Finalment vam entrar al centre de memòria, un lloc que et trasllada de cop, i revius, a través dels audiovisuals, els plafons i els objectes exposats, l’ebullició cultural d’una república a Catalunya, els protagonistes de la qual es van haver d’exiliar i dispersar, un cop acabada la Guerra Civil.

Tant a l’anada com a la tornada de l’autocar, en Mon Marqués ens va impartir una lliçó impagable de pedagogía oblidada, quasi per sempre, però sortosament rescatada gràcies a les seves investigacions. És la història dels mestres que es dedicaren a l’educació en temps de la República, i van haver de fugir, silenciats, anys i anys, sense que poguessin pràcticament mai més, ocupar unes aules, impartir unes lliçons per a les quals van estar preparats: formar persones que sabessin pensar per elles mateixes. Alguns i algunes, però, sí van poder desplegar la seva interessant tasca pedagògica en els països d’acollida, sobretot a Mèxic.

Vam repartir uns fulls on hi havia una exhaustíssima informació sobre el Memorial,  fragments que ens havia passat en Mon, i que van ser llegits en veu altra, i una bibilografia orientativa sobre el tema. En Salomó Marquès ens va lliurar una bonica il·lustració amb un poema de Josep M. Murià escrit en tres idiomes, “La nau de l’Esperança”. Va ser una sortida molt interessant.