Arrencar-me a viure i parar-me a pensar; toco el dos i massa tecles i quedo xop enmig la sopa. Ni espero llossa que me’n tregui ni penso que si triga ni que si un dia vindrà. M’arremango, que m’empeny l’etern desig d’infiltrar per sota; des del fons, com la font de vida que bec. Inauguració: dv. 5 de juliol a les 19 h.

  Arrencar-me a viure i parar-me a pensar; toco el dos i massa tecles i quedo xop enmig la sopa. Ni espero llossa que me’n tregui ni penso que si triga ni que si un dia vindrà. M’arremango, que m’empeny l’etern desig d’infiltrar per sota; des del fons, com la font de vida que bec. Inauguració: dv. 5 de juliol a les 19 h.

    La revelació del retrat és la base d´aquesta sèrie. Viure a Cadaqués és una gran aventura en la qual coneixes molts personatges. He escollit fer retrats dels meus amics, coneguts i personatges que tenen una connexió rellevant en l’entorn i l’estructura del lloc. He mirat de fer-ho de la manera més objectiva possible, una gran impossibilitat, ja que no pots escapar de tu mateix ni fen retrats dels altres. He preparat marcs en què introdueixo alguna frase que diuen els participants a l’estona que estan posant. Els retrats estan fets directament a les planxes de ceràmica sense dibuix

    La revelació del retrat és la base d´aquesta sèrie. Viure a Cadaqués és una gran aventura en la qual coneixes molts personatges. He escollit fer retrats dels meus amics, coneguts i personatges que tenen una connexió rellevant en l’entorn i l’estructura del lloc. He mirat de fer-ho de la manera més objectiva possible, una gran impossibilitat, ja que no pots escapar de tu mateix ni fen retrats dels altres. He preparat marcs en què introdueixo alguna frase que diuen els participants a l’estona que estan posant. Els retrats estan fets directament a les planxes de ceràmica sense dibuix

  Fums i perfums vol parlar del “foc” entre les persones i la seva essència transformadora.El tema triat proposa una nova lectura sobre les meves escultures anomenades “Foc inter-nos” sobre les quals porto treballant d’ençà l’any 2000. La proposta és una presentació expositiva d’obres en ferro, pedra, fusta i ceràmica com a contenidors de foc i perfums. És a dir que es tracta de continents formals de representacions de l’ànima humana fent servir les escultures. Interpreto l’ànima humana com una font d’escalfors interiors que apareixen i desapareixen de forma atzarosa. Aquesta font es genera amb la mateixa freqüència que els