Carregant Esdeveniments

« Tots els Esdeveniments

Unes pinzellades sobre Beethoven

19 maig - 30 juny

Conferència de text en línia a càrrec de Joan Gaya:

 

 

Beethoven

 

Nota introductòria

Amb motiu del 250 aniversari del naixement de Beethoven (1770-1827) els Amics del Museu d’Art vam programar una xerrada que es va haver de suspendre dues vegades: per malaltia de la conferenciant prevista i pel confinament del covid 19.

Per tals motius hem substituït la xerrada per aquesta nota introductòria i unes propostes d’audicions que permeten il·lustrar l’evolució del seu concepte musical.

 

L’home

Beethoven va transformar la nostra relació amb la música. A partir d’ell, la música deixà de ser un entreteniment amable per als palaus o un acompanyament de les cerimònies religioses. La música va entrar en la naixent societat urbana, on el compositor es manifesta: el públic rep el seu art, sovint provocador en la mesura en que li mou sentiments i passions, i en rep el retorn, que mai és indiferent.

Beethoven va ser un il·lustrat. Va néixer al segle de les llums, del que sempre es va considerar fill, i es va endinsar en el segle XIX on l’art –totes les arts- va desenvolupar el sentiment romàntic –l’individu subjecte d’emocions i corprès per la contemplació de la natura que la ciència i els viatges començaven a desvetllar.

Fa un segle Igor Strawinsky el va descriure així:

Beethoven és amic i contemporani de la Revolució Francesa i va seguir-ne fidel fins i tot quan, durant la dictadura jacobina, els humanitaris de nervis febles com Schiller li van girar l’esquena i es van estimar més destruir tirans a l’escenari teatral amb l’ajut d’espases de cartró. Beethoven, aquest geni plebeu, que va menysprear amb orgull emperadors, prínceps i magnats, aquest és el Beethoven que estimem: pel seu optimisme indestructible, la seva tristesa viril, per la inspirada passió de la seva lluita i per la seva voluntat de ferro que li permeté agafar el destí pel coll.

Als 17 anys va ser enviat a Viena, on va impressionar Mozart i va rebre classe de Haydn durant dos mesos, fins que va haver de retornar a Bonn. Cinc anys més tard, el 1792 va tornar a Viena on va viure la resta de la seva vida.

Mai va fer res per quedar bé, ni per guanyar amics ni clients. En termes més actuals se’l podria qualificar de bohemi o marginal doncs va conèixer la misèria. Ell vivia per a la música, convençut de la grandesa del seu art.

Al voltant del canvi de segle se li van manifestar els primers símptomes de sordesa. Això el va fer més agre de caràcter però va refermar la seva voluntat de seguir composant. La música cada cop li sortia més de dins i era més aliena a modes o estils externs.

 

L’estil compositiu

Ben aviat la seva música es va distanciar de la del seu mestre Haydn. Tenia un estil impetuós, en la composició i en la interpretació al piano, que l’allunyava del gust amable i cortesà. Poc a poc el seu estil es va imposar i va guanyar prestigi social.

La forma sonata havia estat desenvolupada per Haydn i Mozart. És una estructura musical en la que s’alternen moviments en oposició: normalment comença un ràpid, després un lent, segueix un moviment alegre (minuet o scherzo) i conclou amb un moviment ràpid que reelabora el primer moviment. Les tensions temàtiques i tonals acaben amb el retorn a la tonalitat inicial i la sensació que es transmet és la d’un final tranquil.

Beethoven va extreure les màximes possibilitats d’aquesta forma i la va traslladar a diferents combinacions d’instruments i també a les seves simfonies orquestrals. El perfeccionament del pianoforte va contribuir a l’èxit d’aquestes formes musicals.

En definitiva, Beethoven va afegir contingut i tensió argumental a la forma sonata, de manera que, estant la forma al servei del contingut i viceversa, va assolir la síntesi entre contingut i forma. La seva música s’aparta sovint de l’equilibri, de fet es manifesta en una successió de desequilibris que tiben l’ànim de l’intèrpret i l’oient fins que la tensió es resol en un nou equilibri.

El temps de Beethoven va suposar grans canvis tècnics en la construcció del piano. L’Interval sonor es va expandir i les millores mecàniques en van augmentar les possibilitats expressives. Ell sempre va estar-hi atent i les va dur a la seva gamma compositiva.

 

Etapes i obres proposades

En la seva trajectòria és usual distingir tres etapes que pel meu gust podem anomenar

1.- Etapa clàssica. La seva música té similituds amb els seus mestres, en especial Haydn, tot i que amb innovacions –tècniques i d’intensitat expressiva- que hi posen una certa distància.

2.- La maduració de l’estil, on estableix les bases del llenguatge musical del que, malgrat ell, seria l’època romàntica de la música.

3.-Sord i en braços de la música. El compositor abandona els formalismes i empren una aventura solitària indiferent a l’opinió aliena.

Els enllaços proposats són a tall d’exemple per facilitar la cerca i audició. Se’n poden trobar molts més. Les dues darreres obres es poden sentir en el mateix enllaç.

 

Coda

Beethoven no es va aturar mai. Pertany a la categoria d’artistes genials que, com el seu contemporani Goya han estat sempre en evolució intel·lectual i artística. Com va dir Goya poc abans de morir, “aún aprendo”. Després de Beethoven, mai més la música va ser la mateixa. El poeta Marius Torres, en un sonet ho va expressar més bé que ningú.

 

 “EN EL SILENCI OBSCUR…”

La musique souvent me prend comme une mer

BAUDELAIRE

 

En el silenci obscur d’unes parpelles closes

que tanca l’univers en el meu esperit,

la música s’enlaira. –Talment, en l’alta nit,

puja fins als estels el perfum de les roses-.

 

Ella, divina música!, en el meu cor petit

fa cabre l’infinit, trencades les rescloses,

i se m’emporta lluny dels Nombres i les Coses,

més enllà del desig, quasi fins a l’oblit.

 

Com les algues que avancen en el pit de les ones

entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,

jo vaig música endins, voluptuosament.

 

I mentre el món es perd, adormit en la platja,

jo somnio –perdut en l’estreta salvatge

dels llavis de l’escuma i dels braços del vent.

 

Màrius Torres

Març 1937

 

 

Escolteu aquesta coda de la veu de la presidenta Eugènia Cros: 

Mostra els detalls

Inici:
19 maig
Finalització:
30 juny
Categoria d'Esdeveniment:

Recinte

c. ciutadans, 18
Girona, Girona 17004 Espanya
+ Mapa de Google